El nostre despatx és al carrer de la Sèquia Comtal, 1, entresol 2a de Barcelona, a l’edifici Clot, un immoble catalogat amb més de 100 anys d’història, que molta gent del barri encara veu com l’edifici on era la seva escola de petits.

Els barris del Clot i del Camp de l’Arpa formen part d’una unitat històrica. El Clot és un dels nuclis més antics de Sant Martí i ja existia a l’època medieval, amb el nom de Clotum Melis (Clot de la Mel). El nom del barri deriva de la paraula cros, que significa ‘fons’, i fa referència a terres de conreu situades en fondals. Es documenta ja l’any 1208 quan, mitjançant una concòrdia entre el rei Pere el Catòlic i l’orde de Sant Joan de Jerusalem, el rei cedia als hospitalers la torre  del Clot de la Mel i el molí d’en Soler, ambdós vora el rec Comtal. Antigament eren terres de conreu als afores de la Barcelona de l’Edat Mitjana, un passat encara visible i que es conserva en alguns topònims locals que evoquen el passat agrícola com ara el Clot de la Mel i la Sèquia Comtal, canal construït al segle X per al rec i l’abastiment d’aigua a la ciutat.

Molt ric gràcies a les hortes i els molins al voltant del Rec Comtal, proveïa de queviures la ciutat de Barcelona i, entre altres productes, mel de gran qualitat. Ja durant els segles XIV i XV s’hi van anar formant conjunts d’habitatges i tallers d’artesans. Ubicat a l’antic municipi de Sant Martí de Provençals, independent de Barcelona del 1714 al 1897, a mitjans del segle XIX el Clot ja s’havia consolidat com a nucli del poble, i per això l’any 1877 la casa de la vila es va aixecar en aquest barri. El caràcter rural d’aquesta zona es va mantenir fins al segle XIX. Algunes masies i torres senyorials han arribat fins als nostres dies, com la Torre del Fang o la Torre de Sant Joan, però la resta han desaparegut amb el temps.

Durant el segle XIX s’hi van instal·lar les primeres farineres, seguides per indústries tèxtils, adoberies, bòbiles, etcètera. Al final del segle XIX el barri s’havia convertit en un assentament industrial i obrer, amb un augment molt important de població, la majoria procedent de la resta de Catalunya i d’Aragó. És en aquesta època de grans canvis que les noves exigències socials van determinar la formació de l’important i vital teixit associatiu que encara avui caracteritza el Clot i el Camp de l’Arpa, amb algunes de les antigues entitats encara actives, com el Foment Martinenc o l’Orfeó Martinenc.

Un element important de la història del Clot i del Camp de l’Arpa durant el segle XIX va ser la realització de la via de tren i de l’estació del Clot, avui completament soterrada. L’any 1854 va començar a circular la línia de tren en direcció a França, i el 1861 la de Saragossa. Durant el segle XX, en correspondència de l’antiga via del tren es va obrir l’Avinguda Meridiana, que encara és la línia divisòria principal entre els barris del Clot i del Camp de l’Arpa, mentre que on s’ubicava l’antiga estació de la Renfe avui es troba el Parc del Clot, principal espai verd al barri i exemple de recuperació d’espais industrials que havien perdut la seva antiga funció. Un altre cas interessant en aquest sentit és la Farinera del Clot, convertida en centre cívic.

A partir dels últims decennis del segle XX, el Clot i el Camp de l’Arpa van veure modificada progressivament la seva fesomia industrial i obrera, en desplaçar-se o desaparèixer antigues fàbriques i tallers, apareixent àrees residencials envoltades pels testimonis del passat del barri, com ara el Mercat del Clot, l’antiga Escola d’Arts i Oficis (avui seu de l’IES Zafra), o habitatges que segueixen el model dels elegants edificis de l’Eixample i d’altres més petits i senzills, els quals es conserven sobre tot en els passatges, autèntics racons sobreviscuts al segle XIX. Aquesta memòria històrica, juntament a les comoditats dels serveis i equipaments contemporanis, fan del Clot un barri vital i agradable tant per viure-hi com per passejar i visitar-lo.

El nucli antic del barri està situat al voltant del carrer del Clot, del carrer Escultors Claperós i del carrer de la Verneda, tots tres en l’eix oest-est. Com més a prop de l’Avinguda Meridiana i de la Gran Via ens trobem, s’hi veuen edificis relativament més moderns i d’alçària visiblement superior. Bona part del Carrer del Clot, concretament abans del creuament amb el carrer d’Aragó, és zona de vianants, així com alguns dels carrers perpendiculars que el creuen en aquest tram, com per exemple el carrer on trobareu el nostre despatx. El centre neuràlgic del barri és sens dubte la plaça Font i Sagué o plaça del Mercat, juntament amb el carrer de la Sèquia Comtal, que connecta el barri del Clot amb el Camp de l’Arpa pel carrer Rogent, formant un eix comercial local prou rellevant.

Malgrat que el Clot és encara un barri considerat obrer, està envoltat per la zona sud de grans edificis com la Torre Agbar i centres comercials com el de Glòries, fet que imposa un contrast arquitectònic ben visible. Està situat relativament a prop del centre de la ciutat i molt ben comunicat mitjançant transport públic, ja que entre altres serveis compta amb una gran estació de Metro i Ferrocarrils. Per sota de la Gran Via i a poca distància passejant, ha emergit el districte 22@, espai de concentració tecnològica i econòmica de la nova Barcelona.