El Tribunal Suprem ha dictat recentment una sentència que posa el focus en la responsabilitat de les empreses i els treballadors autònoms que paguen els salaris dels seus treballadors en efectiu: cal tenir constància del pagament d’aquests salaris.
Segons el Tribunal Superior, quan hi pugui haver una denúncia per falta de pagament per part d’un empleat, l’empresa tindrà la responsabilitat de proporcionar proves de que s’han pagat els salaris, fins i tot si l’empleat ha rebut el pagament en efectiu. La decisió de la Sala Quarta Social del Tribunal Suprem unifica principis i fa jurisprudència sobre aquest tema.
Algunes empreses solen pagar als seus empleats en efectiu enlloc de mitjançant transferències. Tot i que això no és il·legal, cal anar amb compte perquè sempre recau en l’ocupador la responsabilitat de demostrar que ha pagat els salaris.
Quan una empresa o un treballador autònom paga els salaris en efectiu o fins i tot en negre (independentment de les possibles conseqüències d’aquesta acció), pot utilitzar diferents mètodes per tenir-ne constància, com ara fer signar un rebut per certificar que el salari ha estat pagat. Si l’ocupador no pot provar que va pagar els salaris, el Tribunal sentenciarà sempre a favor de l’empleat i l’empresa haurà de pagar els salaris exigits pel treballador, encara que ja s’haguessin pagat.
La decisió del Tribunal deriva d’una demanda interposada per un treballador de la indústria de la construcció contra dues empreses, que van ser denunciades solidàriament per totes les retribucions meritades, incloent sous addicionals i vacances no gaudides, per un import total de 6.318,10 euros. Les empreses van argumentar que no podien provar que els salaris d’aquests mesos havien estat pagats a l’empleat perquè es pagaven en efectiu, al·legant que calia tenir en compte la responsabilitat del treballador. La sentència, però, va ser favorable a l’empleat, creant un precedent i disposant que la càrrega de la prova mai pot ser negativa per a l’empleat, és a dir, que no és que el treballador hagi de provar que no va rebre el pagament, sinó que és positiva per a l’ocupador, o sigui que l’ocupador ha de provar que va pagar.
L’única cosa que va haver d’acreditar l’empleat era que va prestar serveis a l’empresa durant el període reclamat. En cas d’estar en situació d’alta a la Seguretat Social, aquest extrem és òbviament molt fàcil de demostrar. En cas de no existir alta, el treballador hauria de cercar altres mitjans de prova (testimonis, comunicacions empresa/treballador, etc.).
Segons la sentència del Tribunal Suprem, l’empresa ha de disposar de registres i assentaments comptables que demostrin el pagament dels salaris, així com documents que acreditin l’existència del pagament, i entén que té totes les facilitats per acreditar que es va pagar la quantitat reclamada. Per contra, en definitiva, no es pot exigir al treballador que provi que no es van pagar els salaris requerits.
Podem concloure que és altament recomanable per empreses i autònoms pagar els salaris mitjançant transferència bancària als seus treballadors, per evitar cap dubte sobre la realitat i quantia d’aquests pagaments.



Skip to content