Estem en plena campanya de presentació de declaracions de renda corresponents a l’exercici 2020, i cal conèixer les dates establertes per l’Agència Tributària i totes aquelles qüestions que ens poden afectar d’una manera o d’una altra en aquest àmbit. Poc a poc anem a millor i, a diferència de l’any passat, assessors, advocats i gestors ja us podem atendre si voleu de manera presencial.  

Dates importants:

Dimecres 7 d’abril de 2021 – Inici de la campanya de renda i patrimoni

Divendres 25 de juny de 2021 – Data límit per domiciliar el pagament de declaracions a ingressar

Dimecres 30 de juny de 2021 – Data final de presentació de declaracions de renda i patrimoni (fi de campanya)

Divendres 5 de novembre de 2021 – Data d’ingrés del segon termini si es fracciona en dos cops el pagament

Obligació de declarar:

Pel que fa als límits que determinen l’obligació de declarar, estarà obligat tothom que tingui residència habitual a l’estat espanyol i obtingui rendes:

1 – Del treball superiors a 22.000 € bruts anuals si provenen d’un sol pagador.

2 – Del treball superiors a 14.000 € si provenen de més d’un pagador i la suma del que s’ha cobrat del segon i restants pagadors per ordre d’import superi els 1.500 €. El cas típic podria ser quan al 2020 es van obtenir ingressos d’una feina i la prestació d’atur del SEPE per estar en situació d’ERTO; moltes persones es trobaran en aquest cas d’haver de presentar declaració quan habitualment no hi estaven obligats.

En aquests casos, habitualment les retencions suportades hauran estat baixes i caldrà ingressar la diferència de quota no avançada via retencions. L’explicació és que l’empresa calcula el % de retenció de forma independent, segons els rendiments que tingui previst pagar i sense tenir en compte els rendiments que el contribuent pugui obtenir de qualsevol altre font (per exemple, del SEPE).

Com l’IRPF és un impost progressiu (el tipus impositiu augmenta a mesura que ho fan els rendiments declarats), a efectes tributaris no és el mateix per exemple cobrar 21.000 € d’un sol pagador que 16.500 € de l’empresa i 4.500 € del SEPE. En el primer cas, l’empresa hauria retingut de les nòmines al treballador aproximadament 2.881 €. En el segon cas, l’empresa hauria retingut uns 2.307 €, però el SEPE no hauria retingut res. Per evitar que amb els mateixos rendiments es tributi diferent en un cas i un altre, pel treballador que ha estat en ERTO existeix l’obligació de presentar declaració de renda, havent d’ingressar ara els 574 € que no li van retenir abans. En canvi, el treballador que ha cobrat només de l’empresa no haurà de presentar declaració perquè els seus ingressos no superen els 22.000 € i ja ha pagat el que li tocava via retencions.

Aquells treballadors que hagin obtingut del SEPE quantitats que no els pertocaven, no hauran de tributar per aquestes. Si ja les han retornat no hi ha problema, però si encara no ho han fet, Hisenda els obliga a declarar-les i posteriorment fer una rectificació de la declaració presentada per poder recuperar l’import pagat en excés. Si es desconeix quina és la quantitat no corresponent, recomanem esperar a finals de juny per donar temps al SEPE a que actualitzi les dades.

Per tractar de minimitzar els danys, la Generalitat va aprovar una deducció que pot ajudar a reduir una mica la tributació en aquests casos d’obligació de declarar per haver cobrat de l’empresa i del SEPE.

També s’ha aprovat pels casos de treballadors que han estat en ERTO l’opció d’ajornar el pagament en 6 terminis mensuals sense interessos, essent el primer dia de pagament el 20 de juliol.

El límit també és de 14.000 € quan es percebin pensions compensatòries per separació o anualitats per aliments no exemptes, o quan el pagador no estigui obligat a practicar retencions.

3 – Del capital (comptes bancaris, dividends, fons d’inversió) i guanys patrimonials sotmesos a retenció superiors a 1.600 € bruts anuals.

4 – Derivades de la propietat d’immobles apart de l’habitatge habitual en determinades condicions.

En cap cas hauran de declarar aquells que obtinguin exclusivament rendiments del treball, de capital, d’activitats econòmiques, o guanys patrimonials inferiors conjuntament a 1.000 € anuals, o bé pèrdues patrimonials inferiors a 500 € anuals.

També haurà de declarar qui obtingui qualsevol altre tipus de rendes (lloguer d’immobles, guanys patrimonials per venda d’accions o d’un pis, activitats empresarials o professionals, etc.). Com la casuística és ben diversa, val la pena comprovar cada any si es té o no es té obligació de declarar, per evitar rebre una d’aquelles cartes tan agradables que envia l’estimada Agència Tributària.

Ara bé, és possible que a una persona li pugui interessar presentar la declaració encara que no hi estigui obligada, perquè vulgui aplicar deduccions per la hipoteca de l’habitatge habitual, deduccions autonòmiques (p.ex. per naixement d’un fill) o reduir de la base imposable les aportacions a plans de pensions. És convenient valorar-ho per poder obtenir en aquests casos la devolució de la part que toqui de les retencions suportades, en cas de dubte convé consultar al gestor de confiança o a aquell cunyat que tot ho sap (però sempre abans del tercer carajillo) (acaba de saltar el corrector ortogràfic del Word).

A considerar:

– Finalment es mantindrà l’obligació de presentar declaració de Patrimoni. L’han de presentar els contribuents amb béns de valor superior a dos milions d’euros o, a Catalunya, aquells amb una base imposable superior a 500.000 euros (la base imposable d’aquest impost és la diferència entre els béns i deutes del contribuent).

– A l’eliminació de la desgravació per adquisició de l’habitatge habitual per les compres d’immobles posteriors al 1 de gener de 2013 es va afegir la desaparició de la deducció estatal per lloguer d’habitatge habitual per a contractes signats a partir del 1 de gener de 2015. Recordem que pels qui haguessin comprat abans del 2013 l’habitatge i pels qui l’haguessin llogat abans del 2015, es manté de moment el règim de deduccions de forma transitòria. A Catalunya encara és possible aplicar una deducció per lloguer independentment de la data de signatura del contracte, però en determinades condicions que tenen relació amb l’edat o situacions d’atur o discapacitat.

– Es manté l’exempció per reinversió en el cas de venda de l’habitatge habitual, de manera que si es ven l’immoble i se’n compra un altre reinvertint l’import obtingut per la venda, el guany patrimonial pot quedar exempt de tributació.

En fi, si us cal un cop de ma, agafeu una carpeta ben gran i tots els papers que trobeu per casa i mirarem de fer el que puguem.