- 25/03/2020
- Posted by: Sergi Molina
- Categories: Laboral, Sin categorizar, Tributos
Nota: L’estat d’alarma es prorroga fins el dia 21 de juny de 2020.
Es decreta l’extensió dels Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació fins el 30 de juny de 2020.
1. Moratòria de les cotitzacions a la Seguretat Social
S’ha aprovat la possibilitat de concedir una moratòria de 6 mesos sense interessos per les cotitzacions a la Seguretat Social d’empreses i autònoms que desenvolupin activitats que no hagin estat suspeses, és a dir, que legalment puguin seguir treballant. Aquesta moratòria es concediria per les cotitzacions a pagar durant els mesos de maig, juny i juliol i el termini per demanar-la és del 1 al 10 de maig, de manera que els pagaments del mes d’abril s’hauran de dur a terme normalment, com ha passat amb els del mes de març.
2. Ajornament de les cotitzacions a la Seguretat Social
Les empreses i autònoms que no puguin acollir-se a la moratòria indicada en el punt anterior, podran sol·licitar un ajornament dels pagaments de les cotitzacions a la Seguretat Social durant els mesos d’abril, maig i juny a un tipus d’interès del 0,5%. De fet aquesta possibilitat d’ajornament ja existia, tan sols se’n rebaixa el cost financer per aquest període concret. El termini per demanar els ajornaments serà del 1 al 10 de cadascun d’aquests mesos.
3. Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO)
Són un mecanisme de suspensió de contractes i reducció de jornades previst a l’Estatut dels Treballadors per evitar els acomiadaments en la mesura del que sigui possible. Quan s’aplica la suspensió dels contractes, l’empresa no ha de pagar els sous, i els treballadors passen a cobrar la prestació d’atur del SEPE (abans anomenat INEM), fins i tot en els casos en què no hagin cotitzat el període mínim. En cas de reducció de jornades, empresa i SEPE paguen en proporció a les hores treballades. Quan acaba la situació que dona lloc al ERTO, els treballadors es reincorporen a l’empresa i pel que fa a drets i obligacions es torna a la mateixa situació anterior a l’aplicació de l’expedient, si bé per cada mes d’ERTO s’hauran consumit 2,5 dies de vacances.
El Reial Decret-Llei 8/2020, de 17 de març, distingeix entre dues possibles motivacions pels Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació en l’actual situació: els que deriven de causa de força major (article 22) i els que deriven de causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció (article 23):
- Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació que deriven de causa de força major.
Són aquells que es fonamenten en suspensió o cancel·lació d’activitats, tancament temporal de locals oberts al públic, restriccions en el transport públic i, en general, de la mobilitat de les persones i/o les mercaderies, falta de subministraments que impedeixen greument continuar amb el desenvolupament ordinari de l’activitat, o bé situacions urgents i extraordinàries degudes al contagi de la plantilla o l’adopció de mesures d’aïllament preventiu decretades per l’autoritat sanitària, que quedin acreditades.
El cas més clar és el dels bars i restaurants, els hotels i el comerç minorista, que han hagut de tancar per imperatiu legal, però poden haver-ne d’altres, i caldrà acreditar que la causa és de força major. Malgrat que la pandèmia afecta econòmicament gairebé a tothom, aquest tipus d’expedients no el podran tramitar totes les empreses.
Un cop sol·licitat l’expedient, exposant les causes en una memòria explicativa que s’adjuntarà a la sol·licitud, l’administració té 5 dies per resoldre, i s’entén que queda aprovat si no es pronuncia. Si és aprovada la sol·licitud, des de la data d’efectes l’empresa no haurà de pagar els salaris ni la quota de Seguretat Social.
Cal recordar que la Seguretat Social es paga amb un mes de retard, és a dir, que la que es paga a final de març correspon a les cotitzacions del mes de febrer i l’import ha estat, per tant, el mateix o semblant al que habitualment es paga. El càrrec de finals del mes d’abril ja reflectirà la disminució de l’import a pagar derivada del ERTO presentat.
- Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació que deriven de causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció.
Són aquells que es fonamenten en la decisió de l’empresa de suspendre contractes o reduir jornades per causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció relacionades amb el coronavirus. En aquest cas, cal acreditar molt bé les causes que obliguen l’empresa a prendre aquesta decisió.
Si és aprovada la sol·licitud, des de la data d’efectes l’empresa no haurà de pagar els salaris però sí que haurà de pagar la quota de Seguretat Social.
En ambdós casos cal comunicar als treballadors la tramitació de la sol·licitud del ERTO i, posteriorment, cal comunicar-los l’aprovació. Donades les excepcionals circumstàncies que estem vivint, aquestes comunicacions hauran de ser via email, demanant resposta de confirmació de recepció per poder garantir que els treballadors han estat degudament informats.
Si es demana un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació per causa de força major i no és aprovat per l’administració per entendre que no es compleixen els requisits exigits, l’empresa podrà presentar un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació per causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció que afecti els mateixos treballadors.
Teòricament els empleats haurien de tramitar la seva alta al SEPE per poder cobrar la seva prestació d’atur, però en les actuals circumstàncies no és viable que es pugui fer d’aquesta manera, i seran les empreses les que hagin de realitzar el tràmit, comunicant entre altres dades els números de compte dels treballadors afectats per l’expedient, per tal que puguin cobrar de l’administració la corresponent prestació.
Pel que fa a la lletra petita del Real Decret de mesures urgents aprovat pel Govern (sempre n’hi ha), és important destacar que la disposició addicional sisena diu literalment:
“Las medidas extraordinarias en el ámbito laboral previstas en el presente real decreto-ley estarán sujetas al compromiso de la empresa de mantener el empleo durante el plazo de seis meses desde la fecha de reanudación de la actividad”
A hores d’ara ningú en aquest país sap ben bé què vol dir aquesta disposició, però si ho interpretéssim d’una forma estricta caldria pensar que, un cop passada la pandèmia, les empreses que han aplicat els ERTO no podrien acomiadar ningú en un termini de 6 mesos, a risc d’haver de tornar les cotitzacions no ingressades i qui sap què més. Certament hem d’esperar que aquesta norma no s’aplicarà de manera implacable sinó tan sols en casos molt evidents d’abús o frau de llei.
El govern, per mitjà del Real Decret 9/2020, de 27 de març, ha aprovat la prohibició d’acomiadar els treballadors per les causes econòmiques, tècniques, objectives i de producció que justifiquen la presentació dels ERTO en aquest període d’excepcionalitat. El que es pretén és que les empreses quedin alliberades dels costos salarials i de seguretat social però no acomiadin a cap treballador per haver-se vist obligades a tancar o patir els efectes de la crisi actual. Cal aclarir que no és que quedin prohibits tots els acomiadaments, doncs l’acomiadament disciplinari i l’improcedent continuen vigents, de manera que els treballadors que continuen encara en actiu podran ser acomiadats si existeix causa disciplinària justificada o si l’empresa paga la indemnització corresponent a l’acomiadament improcedent de 33 dies de salari per any treballat amb un màxim de 24 mensualitats.
Pel que fa als treballadors amb contracte temporal, en el mateix Real Decret s’aprova que en el cas dels treballadors acollits a un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació, queden interromputs els còmputs dels terminis, és a dir, que si l’empresa demana un ERTO per un treballador a qui queden per exemple dos mesos de contracte, quan finalitzi l’estat d’alarma aquest contracte seguirà vigent durant dos mesos.
4. Permís retribuït recuperable pels treballadors d’activitats no essencials.
El BOE de diumenge 29 de març va decretar una nova mesura de confinament per tal de mirar de frenar la propagació de la pandèmia, per la qual el treballadors d’activitats considerades no essencials van gaudir imperativament d’un permís retribuït recuperable des del 30 de març fins el 9 d’abril de 2020, ambdós inclosos. Comptant que a Catalunya els dies 10 i 13 son festius i enmig hi ha el cap de setmana, la majoria de treballadors es van reincorporar a la feina el dia 14 d’abril.
Així doncs, aquests treballadors es van quedar a casa i l’empresa els haurà de pagar íntegrament el seu sou (salari base més complements) i cotitzar normalment a la Seguretat Social, i per tant les nòmines de març i abril seran iguals a les que cobrarien habitualment. Un cop finalitzi l’estat d’alarma i les seves pròrrogues, els treballadors tindran de termini fins el 31 de desembre de 2020 per recuperar aquestes hores no treballades, respectant-se sempre els períodes mínims de descans previstos per la llei i els convenis. Caldrà arribar a acords entre empreses i treballadors per poder determinar quan i com es recuperaran aquestes hores cobrades però no treballades; en cas de no arribar a cap acord, decidirà l’empresa.
Principals activitats considerades essencials:
- Alimentació i begudes, incloent el repartiment a domicili, farmàcies i productes ortopèdics, sanitat, òptiques, higiene, premsa i papereria, combustible, estancs, equips tecnològics i de telecomunicacions, veterinaris, aliments per animals de companyia i bugaderies
- Subministrament d’electricitat, aigua i gas
- Transport relacionat amb activitats essencials
- Transport i distribució de productes adquirits per Internet
- Assessors fiscals i laborals
- Bancs i asseguradores
- Correus
- Neteja, manteniments i reparació d’avaries urgents
Aquesta mesura no s’aplica als treballadors afectats pels Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació, que seguiran amb el seu contracte suspès i cobraran la prestació d’atur, excepte en els casos de treballadors d’activitats no essencials que continuaven a la feina però havien vist reduïda la seva jornada i que també hauran de plegar.
Tampoc afecta als treballadors que facin teletreball, que seguiran prestant els seus serveis en les mateixes condicions que fins ara.
Tampoc afecta als treballadors en situació d’incapacitat temporal per exemple per baixa mèdica, que seguiran en aquesta situació, no sent aplicable el permís retribuït fins que siguin donats d’alta.
Pel que fa als treballadors autònoms, l’ordre interpretativa SND/307/2020 publicada al BOE del 30 de març deixa clar que, excepte aquells que van ser obligats a tancar (principalment restauració i comerç), la resta poden continuar treballant normalment, facin o no una activitat essencial.
5. Prestació per cessament d’activitat per autònoms
El govern central va aprovar una prestació extraordinària per cessament d’activitats pels autònoms afectats per la crisi sanitària, regulada a l’article 17 del Reial Decret-Llei 8/2020, de 17 de març. La prestació consisteix en el pagament d’un import equivalent al 70% de la base reguladora de cotització, de manera que el mínim seran uns 661 euros, i mentre duri no s’haurà de pagar la quota d’autònoms.
Aquesta prestació està en principi destinada als titulars de negocis que per imperatiu legal s’han vist obligats a tancar els seus establiments (bars i restaurants, botigues, etc.), si bé també s’hi podran acollir aquells autònoms que acreditin que la seva facturació del mes març s’ha reduït en almenys un 75 % respecte al promig de la facturació del període de sis mesos que va de setembre del 2019 a febrer del 2020. En aquest darrer cas, les sol·licituds es poden presentar a partir del dia 1 d’abril, quan ja és possible determinar la facturació de març. Malgrat que no queda massa clar al Reial Decret, sembla ser que s’hi poden acollir també els autònoms col·laboradors i els administradors de les societats que s’hagin vist afectades de la mateixa forma, i no caldrà que hagin cotitzat prèviament per la contingència de cessament d’activitat. Pels autònoms societaris, la xifra de facturació a considerar serà la de la societat.
La vigència de la mesura serà d’un mes, prorrogable fins el darrer dia del mes en què es decreti la fi de l’estat d’alarma. Aquest temps s’entendrà com cotitzat, i no afectarà a futures prestacions com pot ser la de jubilació.
El cobrament d’aquesta prestació no tindrà cap efecte advers pels autònoms que cotitzin actualment amb tarifa plana, i podran continuar gaudint-ne quan es torni a la normalitat.
Per poder accedir a la prestació cal trobar-se en situació d’alta d’autònoms i no tenir deutes amb la Seguretat Social, si bé en cas d’haver-ne es concediran 30 dies per regularitzar la situació. No cal, doncs, donar-se de baixa d’activitat ni d’autònoms. La gestió anirà a càrrec de les Mútues de Treball i la prestació no és compatible amb cap altra de la Seguretat Social, com seria per exemple la prestació per incapacitat laboral de l’autònom (baixa mèdica).
Els autònoms que tinguin empleats hauran d’acreditar haver complert amb els procediments establerts per les autoritats laborals, habitualment això voldrà dir que hauran d’acreditar la sol·licitud de l’Expedient Temporal de Regulació d’Ocupació pels seus treballadors.
6. Ajuts de fins a 2.000 euros de la Generalitat de Catalunya per autònoms
Potser no val la pena perdre el temps parlant gaire d’aquest ajut perquè, de la manera que s’ha aprovat, molt pocs autònoms hi podran accedir.
El Decret llei 7/2020, de 17 de març, del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, va aprovar en el seu article 15 un ajut, en forma de prestació econòmica única, per un import mínim de 100 euros i màxim de 2.000 euros, pels autònoms que s’han vist obligats per imperatiu legal a tancar el seu negoci (és a dir, bars i restaurants, botigues, etc.), i que puguin acreditar que les vendes de març de 2020 hagin disminuït respecte a les vendes del mes de març de 2019. En la Resolució TSF/806/2020, de 2 d’abril, es determinen els requisits per poder-hi accedir i el procediment per sol·licitar-lo. D’entrada cal que el resultat econòmic del mes de març de 2020 (dels 13 dies en què es va poder obrir) sigui inferior a 950 euros, i a més la base imposable de la darrera declaració de renda ha de ser igual o inferior a 25.000 euros. Però el principal obstacle per accedir a aquest ajut és el fet de que és incompatible amb qualsevol altre, de manera que no es pot demanar si es demana també la prestació per cessament d’activitats dels autònoms explicada en el punt anterior. A més, no s’hi podran acollir els autònoms col·laboradors ni els administradors de les societats.
A efectes pràctics, no ens hem d’enganyar, és més una presa de pèl o una operació de propaganda que no pas una mesura amb voluntat de tenir efectes reals en l’economia dels autònoms.
7. Ajut de 300 euros de l’Ajuntament de Barcelona
L’Ajuntament de Barcelona donarà 300 euros, en un pagament únic, a les persones treballadores autònomes de la ciutat que hagin vist decaure en més d’un 75% les seves vendes o que s’hagin vist forçades a tancar el seu establiment o negoci arran de la crisi de la Covid-19.
Es tracta d’un ajut complementari per a les persones que ja reben la prestació extraordinària del Govern espanyol del RD 8/2020, del 17 març, que estableix que els autònoms siguin beneficiaris d’un 70% de la cotització mínima. Per tant, gràcies a aquests nous ajuts municipals, Barcelona cobrirà el cent per cent de la base de cotització mínima d’un gran nombre d’autònoms, que passaran de cobrar 661 euros a cobrar-ne 961.
El programa Autòno+ Barcelona té una dotació de 5 milions d’euros i estarà obert del 20 de maig al 30 de setembre, fins que s’esgoti el crèdit disponible.
Els processos s’han agilitzat per tal de facilitar aquesta subvenció de forma ràpida i líquida. Només caldrà comprovar l’empadronament a la ciutat, la documentació de la prestació extraordinària aprovada pel Govern central i els documents que acrediten estar al corrent de les obligacions tributàries.
El col·lectiu de persones autònomes inclou els empresaris i les persones individuals o freelance, i també els socis treballadors de societats mercantils, els socis cooperativistes que s’hagin acollit al RETA, els administradors de societats, les persones treballadores autònomes depenents o les persones treballadores autònomes amb vincle familiar amb els propietaris de les empreses.
8. Mesures tributàries
Es podran ajornar els impostos d’autònoms i empreses per un període de 6 mesos, dels quals els 4 primers seran sense interessos. Així doncs, un IVA a pagar el dia 20 de maig es podrà pagar el 20 de setembre sense cap sobre cost, o el 20 de novembre amb un menor cost financer. És important destacar que, extraordinàriament, aquest trimestre es podran ajornar també els models corresponents a retencions practicades (per exemple el model 111 que inclou retencions a treballadors o el model 115 que inclou les retencions pel pagament de lloguer de locals).
Respecte als ajornaments de deutes tributaris ja en curs, els venciments dels ajornaments concedits s’amplien fins el 30 de maig de 2020.
Pels procediments oberts de gestió, inspecció i recaptació, queden suspesos els terminis i no es reprendran en principi fins el 30 de maig de 2020, o més tard en funció de l’evolució de la situació.
Els terminis per la presentació de la declaració de renda i patrimoni es mantenen de moment sense canvis, és a dir, la campanya comença el dia 1 d’abril i acabarà el 30 de juny.
Per disposició del Reial Decret-Llei 15/2020, de 21 d’abril, els contribuents per l’impost de Societats podran modificar l’opció de càlcul dels pagaments fraccionats a compte del 2020.
Així mateix, per disposició del Reial Decret-Llei 15/2020, de 21 d’abril, els contribuents que tributin en mòduls podran canviar a estimació directa durant aquest any 2020, sense que aquesta opció els obligui durant tres anys, com succeiria normalment, de manera que al 2021 podrien tornar a tributar en mòduls. Si continuen tributant en mòduls, no computaran en els càlculs els dies corresponents al període d’estat d’alarma. És evident que aquestes disposicions arriben absurdament tard, quan molts autònoms ja han presentat les seves declaracions del primer trimestre, calculades considerant la totalitat dels dies i sense haver tingut opció a valorar la conveniència del canvi en els nous termes aplicables.
Es rebaixa al 4% el tipus d’IVA aplicable als llibres, diaris i revistes electrònics, que fins ara tributaven al 21% a diferència dels editats en paper.
Pels que fa als tributs propis i cedits de la Generalitat de Catalunya, dels quals els més destacables són l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i l’Impost sobre Successions i Donacions, queden suspeses la presentació d’autoliquidacions i el pagament dels esmentats tributs fins que quedi sense efecte l’estat d’alarma decretat.
9. Finançament
Probablement, les mesures més urgents i necessàries per empreses i autònoms seran les que garanteixin la seva liquiditat per evitar que es trenqui la cadena de pagaments i col·lapsi l’economia del país. En aquest sentit, l’Estat s’ha compromès a garantir línies de finançament mitjançant l’Instituto de Crédito Oficial (ICO) i la Generalitat ha obert línies d’avals per operacions de crèdit. En tot cas, caldrà adreçar-se a les entitats financeres, que gestionaran aquests recursos alhora que proposaran les seves pròpies ofertes de crèdits i préstecs.
El Consell de Ministres ja ha donat llum verda al primer tram de 20.000 milions d’euros de la línia d’avals públics per a crèdits a empreses de 100.000 milions que s’havia aprovat fa uns dies i amb la qual pretén mobilitzar fins a 100.000 milions addicionals de el sector financer. L’Estat garantirà el 80% dels préstecs a autònoms i pimes, pels quals s’han reservat 10.000 milions d’aquesta primera partida. Per a la resta d’empreses, l’aval serà de l’70% en els crèdits nous i el 60% en les renovacions de línies de finançament. Quan s’esgotin els primers 20.000 milions, s’activaran de manera automàtica trams addicionals fins als 100.000 milions.
La vigència de les garanties serà igual al termini del crèdit, amb un màxim de cinc anys, i la seva aplicació serà retroactiva, de manera que podran beneficiar els crèdits concedits des del 18 de març. El finançament servirà per pagar salaris, factures, necessitat de circulant o altres necessitats de liquiditat, incloent les derivades de venciments d’obligacions financeres o tributàries. Els refinançaments, entesos com la substitució d’un crèdit per un altre, no estan inclosos.
Les empreses i els autònoms podran demanar els avals si estan afectats pels efectes econòmics del coronavirus, i no estaven en situació de morositat a 31 de desembre de 2019 ni en procediment concursal a 17 de març de 2020. Podran sol·licitar-los per a les seves operacions fins al 30 de setembre d’aquest any, adreçant-se a les entitats financeres amb les que l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) subscrigui acords de col·laboració. Les entitats bancàries s’hauran de comprometre a mantenir els costos dels crèdits avalats en línia amb els que aplicaven abans de l’inici de la crisi.
La Generalitat, per la seva banda, ha obert una línia de crèdit de 1.000 milions d’euros per millorar la liquiditat de les empreses, que es formalitzarà a través d’entitats financeres amb l’aval de l’Institut Català de Finances (ICF) o d’Avalis de Catalunya. El Govern assumirà el 75% del risc creditici de cada operació, i les entitats financeres el 25% restant. Aquest finançament, destinat a pimes, ha d’estar vinculat a noves necessitats de liquiditat i al manteniment de llocs de treball. Els avals de l’ICF aniran d’1 a 2,5 milions d’euros, mentre que els d’Avalis oscil·laran entre 100.000 euros i 1 milió. El termini per retornar els préstecs serà de 4 anys, incloent-hi un any de carència. El tipus d’interès es limita al del preu a EURIBOR a 12 mesos més un diferencial màxim del 2,5%. Tindran una comissió d’Administració i Risc (CAiR) de l’1% sobre l’import de l’aval formalitzat però no hi haurà comissió d’obertura ni d’estudi. S’estima que aquestes mesures de liquiditat podran beneficiar un col·lectiu aproximat d’unes 4.000 empreses a tot Catalunya.
Els bancs han anunciat que cap empresa espanyola solvent ha de tenir problemes de liquiditat ni de finançament i que, amb l’ajuda del programa d’avals públics, garantiran la supervivència de les empreses i autònoms afectats per aquesta crisi sanitària. Naturalment això està per veure, i sembla clar que la supervivència dels negocis queda en certa manera en mans de la voluntat dels bancs, però si més no els seus comitès de riscos tindran ara més facilitat per acceptar la concessió dels crèdits gràcies a l’aval públic.
10. Hipoteques i lloguers
En casos de vulnerabilitat i en determinades circumstàncies, es podrà gaudir d’una moratòria en el pagament d’hipoteques corresponents a l’habitatge habitual, immobles afectes a activitats econòmiques o llogats a tercers si el llogater deixa d’ingressar els lloguers. No és una mesura d’aplicació universal: per poder-s’hi acollir s’ha de demanar al banc i cal estar en situació de vulnerabilitat econòmica. Un cop superada la crisi, es suspendran els desnonaments d’habitatge pels col·lectius més vulnerables.
En determinades condicions es preveu també la possibilitat de demanar la suspensió temporal dels pagaments corresponents a préstecs i crèdits no hipotecaris, que beneficiaria també als fiadors i avaladors.
Els contractes de lloguer d’habitatge habitual que finalitzin en aquest període i fins dos mesos després del final de l’estat d’alarma es podran prorrogar en les mateixes condicions prèvia sol·licitud del llogater durant sis mesos addicionals.
En el cas de lloguers d’habitatge habitual de persones considerades vulnerables, si el propietari és un gran tenidor d’immobles (es considera així si en té més de 10, excloent garatges i trasters, o si és titular de més de 1.500 m2 de superfície), el llogater tindrà dret a una reducció del 50% del lloguer durant l’estat d’alarma i quatre mesos més, o bé una moratòria sense interessos pel pagament, pel mateix període i a tornar en un mínim de tres anys.
Si el propietari no és un gran tenidor d’immobles, en el cas de lloguers d’habitatge habitual de persones considerades vulnerables, els llogaters podran demanar un ajornament de pagament, però caldrà un acord entre les parts. En cas que no hi hagi acord, podran accedir a una línia de crèdit específica per llogaters en situació de vulnerabilitat, sense despeses ni interessos, per un import màxim de sis mensualitats de lloguer. En els casos en que posteriorment els llogaters en situació de vulnerabilitat no puguin fer front als pagaments dels imports ajornats, se’n farà càrrec l’Estat.
Els articles 5, 16 i 18 del Real Decret-llei 11/2020, de 31 de març, determinen els supòsits de vulnerabilitat econòmica en relació a lloguers, hipoteques i altres préstecs, considerant la situació d’atur o caiguda de facturació en el cas dels autònoms, els ingressos totals de la unitat familiar i la seva composició, i l’esforç que representin els pagaments en termes de percentatge sobre els ingressos de la família.
En relació amb els contractes de lloguer de locals comercials, naus industrials i oficines, el Reial Decret-Llei 15/2020, de 21 d’abril, contempla mesures per poder ajornar-ne el pagament, aplicables a aquells negocis que s’han vist obligats a tancar per imperatiu legal o bé que han vist reduïda la seva facturació del mes anterior en al menys un 75% respecte a la mitjana mensual del mateix trimestre de l’any 2019. Aquestes mesures seran aplicables sempre que no existeixi ja un acord d’ajornament o reducció de renda entre les parts.
Si el propietari és un gran tenidor d’immobles, en els termes anteriorment indicats, el llogater li podrà exigir una moratòria de pagament durant l’estat d’alarma i un màxim de 4 mesos addicionals. Després caldrà anar liquidant els pagaments ajornats en un termini de 2 anys, sense interessos ni penalitzacions.
Si el propietari no és un gran tenidor d’immobles, el llogater li podrà demanar una moratòria de pagament, i l’acord a què arribin podrà contemplar que el propietari disposi de la fiança dipositada (que la llei marca que ha de ser d’un import equivalent a dos mensualitats) per cobrar els lloguers pendents. Posteriorment, el llogater tindrà d’un termini d’un any per retornar aquesta fiança. En aquests casos, considerant que la capacitat econòmica del propietari pot ser la mateixa o fins i tot inferior a la del llogater, opera fonamentalment la voluntat de les parts, i caldrà arribar a acords individualment. El propietari s’hi podrà negar, però el llogater podrà per la seva banda pressionar deixant d’ingressar els lloguers d’acord amb la doctrina anomenada “rebus sic stantibus”, que permet la variació de les condicions contractuals per situacions imprevisibles o inevitables com indubtablement és la que estem vivint. Els conflictes en aquest sentit s’haurien de resoldre als jutjats, que per aquests temes no estan ara operatius, i que, previsiblement, un cop tornin a treballar, quedaran encara més col·lapsats del que ja estaven. Així doncs, propietaris i llogaters faran bé d’arribar a acords fonamentats en la bona voluntat de les parts i considerant la seva respectiva capacitat econòmica.
11. Subministraments
Les companyies subministradores d’energia elèctrica, gas natural i aigua no podran suspendre el subministrament a cap consumidor persona física al seu habitatge habitual mentre duri l’estat d’alarma. En aquest període les companyies de telecomunicacions proveïdores d’Internet tampoc podran suspendre el serveis als seus clients.
Els autònoms amb dret a la prestació per cessament d’activitat, si a més compleixen determinades condicions econòmiques, podran accedir temporalment a l’anomenat “bono social”, que és un descompte que s’aplica a la factura de la llum per determinats col·lectius (pensionistes, famílies nombroses, etc.). Cal demanar a la companyia subministradora la seva aplicació, seguint les instruccions que han de publicar a les seves pàgines web.
Tots els autònoms podran adaptar sense cap cost els seus contractes de subministrament d’electricitat o gas natural a les noves circumstàncies, per exemple reduint la potència contractada en els seus locals de negoci. Un cop es reprengui la normalitat, es podrà modificar de nou el contracte sense cap cost per tornar als paràmetres habituals.
Autònoms i pimes podran demanar a les companyies la suspensió del pagament de les factures corresponents als dies que duri l’estat d’alarma, i els imports que quedin pendents es podran anar pagant fraccionadament en els següents sis mesos.
12. Altres mesures
Es crea un nou subsidi específic per treballadors/es de la llar que no hagin pogut seguir treballant per evitar contagis o hagin estat acomiadats.
Es crea un subsidi d’atur per aquells treballadors als quals se’ls ha acabat el seu contracte temporal posteriorment al 14 de març, sempre que fel contracte no fos de menys de dos mesos.
Els partícips de plans de pensions afectats per un ERTO o, en el cas d’autònoms, que s’hagin vist obligats per llei a tancar el negoci o que hagin hagut de plegar per la crisi, podran rescatar una part dels diners que hi tinguin dipositats.
En l’àmbit de les societats mercantils, queda suspès el termini per formular els comptes anuals de l’exercici 2019, que hauran de preparar-se en el termini de 3 mesos comptats des de la finalització de l’estat d’alarma. Un cop formulats, la junta general ordinària de la societat tindrà 3 mesos per reunir-se i, en el seu cas, aprovar-los.
Es prorroga per un any la vigència del DNI, de manera que tots els documents que hagin caducat a partir del 14 de març seran vàlids fins el 13 de març de 2021. Es prorroga també la vigència dels certificats digitals que caduquin.
Durant la vigència de l’estat d’alarma, queden interromputs els terminis per la devolució de productes comprats presencialment o bé on-line.
13. Alguns aclariments
En cas de baixa mèdica dels treballadors per patir coronavirus o haver estat en contacte directe amb persones infectades, cal que el treballador demani per telèfon la baixa mèdica i, un cop li sigui concedida, l’enviï a l’empresa. En casos en que no sigui possible aquest enviament, s’habilitaran mitjans perquè les empreses puguin comprovar la situació de baixa dels treballadors, per tal de poder pagar i cotitzar adequadament. Finalment, cal aclarir que l’empresa no pot obligar els empleats a fer vacances, aquesta és una decisió que s’ha de prendre per acord entre empresa i treballador i no de manera unilateral.
14. Pla governamental de transició a la nova normalitat
Pla de transició:
Fases de transició (annex 2):
Cronograma orientatiu (annex 3):